Una bomba de buit és un dispositiu que crea un entorn de buit extraient molècules de gas d'un espai segellat mitjançant mitjans mecànics, físics o químics.
Bombes mecàniques: aquestes bombes comprimeixen i descarreguen directament el gas mitjançant un moviment mecànic (com pales rotatives o pistons), adequades per a buits bruts (10^3-10^-1 Pa), com bombes de paletes rotatives i bombes de vàlvules corredisses.
Bombes moleculars: aquestes bombes utilitzen pales giratòries d'alta -velocitat (que arriben a desenes de milers de rpm) per conduir direccionalment les molècules de gas al port d'escapament, adequades per a buits elevats (10^-1-10^-7 Pa).
Bombes de difusió: aquestes bombes utilitzen oli o vapor escalfats per crear un raig d'-alta velocitat que transporta les molècules de gas cap avall i és descarregat per la bomba de suport. Requereixen l'ús d'una bomba mecànica i poden aconseguir buits ultra-alts (per sota de 10^-7 Pa).
Bombes criogèniques: aquestes bombes condensen i adsorbeixen molècules de gas a través d'una trampa de fred (heli líquid o refrigerador), adequades per a entorns de buit nets i lliures d'oli-.
Bombes d'adsorció: aquestes bombes utilitzen l'adsorció física de materials porosos (com ara garbells moleculars) per atrapar molècules de gas, que s'utilitzen sovint per a l'aspiració prèvia-. Els paràmetres clau inclouen el buit final (la pressió més baixa possible), la velocitat de bombeig (la quantitat de gas bombat per unitat de temps), la potència i la compatibilitat amb els mitjans (per exemple, es necessiten materials especials per als gasos corrosius). La selecció s'ha de basar en una consideració exhaustiva dels requisits del procés (p. ex., la indústria dels semiconductors requereix bombes lliures d'oli-), el cost i la complexitat del manteniment.
